---

Entrada feta pel: Tomàs Molina Bosch, Dimarts, 08 Setembre del 2009
Avui a la predició d'aquet vespre us he parlat una mica dels llamps aqui teniu un altre video diferent que ens an passat de Meteorelegs més importants es veue uns quats llamaps desde l'inici fins que cau:

Un llamp és un intercanvi d'energia elèctrica, compost de descàrregues parcials (de 3 a 40) i amb una durada total al voltant del mig segon, que es produeix entre els núvols i la Terra, entre un mateix núvol, entre núvols diferents o entre els núvols i les capes altes de l'atmosfera, quan hi ha una tempesta.

Aquesta descàrrega elèctrica va acompanyada d'una forta emissió de llum, en forma de raig, que produeix un resplandor anomenat llampec. A més, l'escalfament i expansió sobtada de l'aire al seu voltant produeix un so característic: el tro.

Les càrregues transferides poden ser positives o negatives. Quan són entre un núvol i terra, les càrregues poden ser transportades en els dos sentits.

---

Entrada feta pel: Enric Agud Piqué, Dimarts, 08 d'Agost del 2009
Aquests dies i fins el proper divendres 11 de setembre, a l’Edifici Històric de la UB, més de 200 experts de tot el món debaten les noves fronteres del coneixement sobre inundacions i tempestes, risc natural i pronòstic meteorològic a la Mediterrània, en el marc de l’11a Conferència Plinius sobre Tempestes Mediterrànies, coordinada per la professora M. Carme Llasat, del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB, experta en l’estudi de pluges i episodis extrems i directora del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA).

Cada any hi ha prop de 14 milions de tempestes arreu del món, és a dir, unes 40.000 al dia, amb un impacte que sovint resulta catastròfic per a la població i el territori. A Catalunya, hi ha una mitjana de 130 dies de tempesta l’any, amb més de 100.000 llamps associats. En el clima mediterrani, caracteritzat per la inestabilitat i la irregularitat pluviomètrica, són freqüents els episodis meteorològics adversos, com ara les tempestes, les precipitacions intenses, les calamarsades...



Durant les diferents sessions s'analitza, per exemple, el procés de formació de tempestes; les tècniques de previsió i de pronòstic de grans inundacions; el coneixement del risc i la prevenció; l’ecologia de les inundacions; l’impacte del canvi climàtic; les tècniques d’observació i de monitorització de riscos naturals; la relació entre els fenòmens atmosfèrics i els esllavissaments marins en profunditat; la gestió de la comunicació en situacions de risc natural, polítiques de protecció civil...

Bé, salut i fins aviat!

---

Entrada feta pel: El Temps. Dilluns, 07 d'Agost del 2009
La primera setmana del mes d'agost es va posar en contacte amb mi un pagés del poble (el pagès, vaja, que ja n'és el darrer) i em va explicar que en una explotació agrària i ramadera de Tordera (nord del Maresme) hi havien trobat un objecte estrany. Com un globus explotat i una mena d'aparells, en va dir. Era moment de fer la recerca i anar a veure de què es tractava, però tot plegat tenia pinta de ser un globus sonda.
Així, que fa pocs dies vam anar a aquella masia de Tordera i això és el que m'estaven guardant:


Ràdio sonda Vaisala

Havia caigut vés a saber de quina alçada enmig d'un camp de mongeteres i a només 150 metres del mas. El van localitzar el passat 31 de juliol de 2009, però els fa l'efecte que feia uns pocs dies que estava per allà esclafat.
En efecte, és un globus de làtex totalment estripat per l'explosió que deuria patir per sobre d'uns 15.000 metres d'alçada. El gas heli és el propulsor del globus. I aleshores, com tots aquests aparells, va caure allà on el vent el va portar. A la base del globus, una anella de plàstic aguanta a través d'un fil els aparells registradors i emissors de les dades que va detectant a diferents nivells de la troposfera. Sensors de temperatura (termòmetre bimetàl·lic), humitat (higròmetre d'absorció), pressió atmosfèrica (petit baròmetre aneroide Bariocap i altímetre) i una antena emisora del senyal que s'envia directament a l'ordinador central de l'observatori meteorològic que ha llançat aquest aparell. Lògicament, una bateria que alimenta energèticament tot aquest sistema de detecció meteorològica, a més d'un petit GPS acoplat.

No és fàcil trobar-ne un d'aquests pel bosc, els camps o el mar, però de tant en tant se'n sap d'algun. En el meu cas és la primera vegada que m'hi trobo en els darrers 20 anys. La veritat és que ja no serveix per a res, més que per a curiositat. Té un número d'identificació i intentarem esbrinar d'on venia i qui el va llançar enlaire. Probablement correspongui a un dels ràdio-sondatges que s'efectua dos cops al dia (a les 00 h. i a les 12 h. UTC) des del terrat de la Facultat de Físiques de la Universitat de Barcelona. És a dir, que al cap de l'any més de 700 aparells com aquest cauen en l'entorn de les comarques barcelonines o dins del mar. Algú m'havia explicat que per Collserola se n'han localitzat alguns, però no en tenia el testimoni directe.
Gràcies als radiosondatges, podem saber els paràmetres d'un punt de la baixa atmosfera al llarg d'un perfil vertical. I així saber les temperatures, contingut d'humitat, vent i altres dades indirectes que ens són molt útils per modelitzar les situacions atmosfèriques i les condicions de major o menor inestabilitat. En podeu consultar les dades a diari a través del Servei Meteorològic de Catalunya (meteo.cat).
Els models numèrics de predicció del temps utilitzen totes les dades dels globus sondes en la seva inicialització, a més de les dades dels observatoris terrestres, amb unes 20 capes de l'atmosfera fins a altures de més de 12.000 metres. Les dades en alçada s'introdueixen cada dia al model meteorològic MASS, amb l'objectiu de millorar els seus pronòstics a escala local.
La radiosonda va ser inventada pel meteoròleg rus Molcanov el 1928 i va representar una revolució important per conèixer les capes d'aire superiors i la seva incidència en els pronòstics a curt termini.
Des de de fa més de 10 anys el Servei Meteorològic de Catalunya, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, realitza diàriament dos radiosondatges a Barcelona i les dades dels radiosondatges a Catalunya s’integren a la Xarxa Meteorològica Mundial des del desembre de 2008, per ser utilitzades i aprofitades per tota la comunitat meteorològica internacional.
Als Estats Units, almenys fa unes dècades, qui trobés un d'aquets globus sondes tenia l'obligació de portar-ho al servei meteorològic més proper i se'l gratificava amb una petita recompensa per haver recuperat els aparells, per si es podien aprofitar de nou. La veritat és que els meus amics de la masia de Tordera es queden sense recompensa i a més, amb la recansa de saber que per poc els cau l'aparell al cap o que un munt de bateries (lleugeres, de 19 V.) es van repartint per arreu al cap de l'any. Una peripècia més relacionada amb la meteorologia.

---

Entrada feta pel: El Temps. Dilluns, 07 d'Agost del 2009
Tant de bo sigui l'última vegada que parlem d'aquest tema: Finalment ni avui ni ahir es van veure "dues Llunes al cel", tal com anunciaven alguns profetes mitjançant correus electrònics. Es trcata d'un rumor que s'ha anat estenent any rere any amb cadenes de correus que deien això: El próximo 27 de agosto, a medianoche y 30 minutos (00'30 horas), hay que mirar el cielo. El planeta Marte será la estrella más brillante en el cielo y tan grande como la luna llena. Marte estará a 34,65 millones de millas (55,75 millones de kilómetros) de la Tierra. ¡No os lo perdáis! ¡Será como si la Tierra tuviera 2 Lunas! La próxima vez que este evento se produzca, está previsto para el año 2.287. De fet, ni aquesta nit ni la nit anterior van coincidir al cel Mart i la Lluna. La Lluna es ponia a quarts d'una i Mart sortia entre les dues i les tres de la matinada. L'Àlex Roca ha fotografiat per separat la Lluna, Júpiter i Mart, i ens ha enviat aquest muntatge on es veu la comparació real dels 2 planetes amb la Lluna:


A veure si matem aquesta cadena d'una vegada per totes!

---

Entrada feta pel: El Temps. Dilluns, 07 d'Agost del 2009
Els que ens dediquem a això de la comunicació meteorològica, crec que tenim una assignatura pendent: aclarir el concepte d’estabilitat i d’inestabilitat atmosfèrica. Recordo una “bronca” d’un professor de meteorologia de la facultat cap als homes del temps perquè fèiem servir el concepte d’estabilitat i d’inestabilitat molt alegrement. Aquests dies ens hauria anat molt bé que tothom entengués les propietats d’aquest concepte per intentar explicar el tipus de temps que va fer ahir, dimarts, i avui, dimecres. Al diccionari de meteorologia editat per la UPC surt aquesta definició: Inestabilitat: Estat de l'atmosfera en el qual una bombolla d'aire, obligada a separar-se del seu nivell, se sotmet a una força del fluid que l'envolta i l'obliga a allunyar-se cada cop més del seu nivell inicial. Deltebre Deltebre, dimars 25 d'agost, usuari mlovaina Per què ens entenguem: imaginem-nos una bombolla d’aire. Si poguéssim agafar aquesta bombolla amb la mà i la poguéssim pujar més amunt, podrien passar 3 coses: que la bombolla es quedi quieta, que la bombolla retorni a la seva posició inicial, o que la bombolla comenci a pujar cap amunt i es puguin formar núvols, pluges, tempestes... Si passa això últim, direm que tenim una atmosfera inestable. Aquesta matinada, per exemple, hi havia molta inestabilitat a la costa i sobre el mar, però “no hi ha hagut ningú” que hagi fet pujar aquesta bombolla. Els mecanismes que poden fer elevar aquesta bombolla són diversos: un front, una muntanya, que hi hagi convergència, etc. Aquests dies hem tingut molta inestabilitat, però pocs mecanismes de forçament que hagin fet elevar l’aire. És per això que hi ha hagut tempestes fortes però a la vegada molt irregulars i que no s’han format a tot arreu. Si coneguéssim amb exactitud els llocs on es produeixen aquests forçaments de la bombolla, podríem pronosticar amb més detall els punts exactes de formació de les tempestes. Hi ha molts tipus d’inestabilitat i molts més conceptes. Us recomano que doneu un cop d’ull a la xarxa per fer-se una idea estricta sobre el tema. http://www.cepis.org.pe/bvsci/e/fulltext/meteoro/lecc4/lecc4_p.html Meteored A vegades simplificar els conceptes implica perdre un punt de rigor. Si voleu fer alguna rectificació o aportació sobre el tema serà ben rebuda.

---

Entrada feta pel: El Temps. Dilluns, 07 d'Agost del 2009 L'onada de calor anunciada pel Servei Meteorològic de Catalunya continua activa i per aquest dimarts i dimecres es preveuen temperatures que tornaran a acostar-se als 40 graus en alguns punts del país. La mateixa calor farà que cap a la tarda hi hagi tronades moderades cap al Pirineu. La calor i la baixa humitat han fet que el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya hagi activat la fase d'alerta del pla d'emergència per incendis forestals perquè el risc és elevat i generalitzat. A més, el Departament de Salut ha elevat fins al nivell dos, que és el màxim, el pla d'actuació per prevenir els efectes de la calor amb el reforç dels serveis als centres d'atenció primària i als domicilis. El Departament de Salut ha elevat l'alerta del pla per prevenir els efectes de les altes temperatures al nivell 2, que preveu reforçar els serveis als centres d'atenció primària i als domicilis. I és que les altes temperatures continuaran afectant tot Catalunya. No baixaran dels 32 graus i es preveu que tornin a vorejar els 40 graus en zones puntuals de Ponent i la Franja. La conselleria de Salut, juntament amb el departament d'Interior, han mobilitzat ja els efectius sanitaris i assistencials per atendre els col·lectius més fràgils com ara gent gran, discapacitats, malalts crònics o treballadors exposats a ple sol. En general, recomanen beure força aigua i refrescar-se. Alerta per risc generalitzat d'incendis El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) ha activat la fase d'alerta per incendis arran del "risc generalitzat" de foc forestal que hi ha a la majoria de comarques catalanes, i també perquè les previsions indiquen que la situació "no millorarà en les pròximes hores". Les altes temperatures, acompanyades d'humitat baixa, tindran especial incidència, però, a la zona del litoral i del prelitoral, sobretot a les comarques de Tarragona i de l'Ebre. El CECAT ha demanat que s'extremin les precaucions en nuclis de població propers a masses forestals. Pots ampliar tota la informació meteorològica a l'apartat del temps del 3cat24.cat. Video Relacionat:

---

Entrada feta pel: El Temps. Dilluns, 07 d'Agost del 2009 Crec que no sóc l'únic meteoròleg que passa les seves vacances a Almeria, concretament al cap de Gata. Potser perquè aquella zona és una de les més àrides de la Península, és el lloc perfecte per oblidar-se uns dies de tot allò que pugui tenir a veure amb qualsevol fenomen meteorològic.

La veritat és que aquest no ha estat el motiu pel qual he passat les meves vacances en aquest lloc, però sí que amb aquest destí es tenen molts números per trobar sol, caloreta i tranquil•litat meteorològica absoluta. Aquest any, però, no ha estat ben bé així. Tot i que a l’aeroport d’Almeria el mes d’Agost hi plou tan sols 1 litre de mitjana, el temporal d’aquests dies al sud de la Península ha provocat inundacions a Múrcia, pluges fortes al País Valencià i algun xàfec al cap de Gata, que ben bé va multiplicar per 4 o per 5 la mitjana de pluja mensual del mes d’agost. El més interessant, però, va ser gaudir de les platges amb fortes ventades de més de 50 km/h que aixecaven onades de més d’un metre i mig i feien voleiar la sorra. Sincerament vaig trobar que tenia el seu al•licient... A més a més, aquesta va ser la forma d’assegurar-se trobar les platges buides com a mínim un parell de dies. Un cop passades les ventades de dilluns i dimarts, la mar de fons va romandre fins a finals de setmana, aquest cop, però amb més sol i més gent a les platges.


Ensenada de los Genoveses amb temporal. La platja va quedar inundada per les onades.


Ensenada de los Genoveses amb mar de fons

Una de les altres sortides que he pogut fer aquests últims dies ha estat a la vall d’Àger, a la Noguera. Des d’allà a més a més de la vall vam visitar el congost de Montrebei i vam aprofitar per fer alguna escapada al Pallars Jussà, on em va sorprendre trobar el barranc del Bosc absolutament sec! Aquest és un barranc amb una conca força extensa que passa pel costat de la roca Regina i que desemboca les seves aigües a la Noguera Pallaresa, a l’alçada del congost de Terradets. Pel que havia llegit fins aleshores, pensava que les precipitacions de l’hivern haurien estat suficients per mantenir un mínim cabal d’aigua, però no... el barranc estava absolutament sec.



Barranc del bosc sec


Roca Regina

On sí que hi havia més aigua era al riu Rialb, on el Pont de Bóixols presentava aquest aspecte:


Pont de Bóixols

Si aquestes vacances teniu algun dia lliure us recomano aquests racons del Montsec i del Pallars Jussà com ara Àger, la Pertusa, la roca Regina, el congost de Montrebei, el de Tarradets, el Pont de Bóixols, barranc de Merea, etc. i sens dubte, el cap de Gata és un bon destí per als que tingueu més dies i us agradi la platja sense massificacions, tot i que a hores d’ara ja comença a ser un lloc molt turístic.

Que acabeu de passar un bon agost!

---

Entrada feta pel: El Temps. Dilluns, 07 d'Agost del 2009
Mentre els ciclons del Pacífic occidental s’estan mostrant de moment força actius, la temporada a l’Atlàntic continua en punt mort. Les elevades concentracions de pols del Sàhara a l'atmosfera han retardat el començament de la temporada de ciclons de l'Atlàntic i el Carib, una temporada que du ja més de dos mesos sense cap formació d’huracans ni tempestes tropicals. Segons expliquen els experts, aquesta pols que es dispersa amb els vents alisis sobre l'Atlàntic i el Carib, redueix la grandària de les gotes de pluja i inhibeix la formació de núvols de gran desenvolupament vertical, els generadors de precipitacions. És per això que gairebé totes les ones tropicals que fins a ara han sorgit de les costes d'Àfrica s'han afeblit i han perdut tot el seu camp nuvolós, i han reduït al mínim la probabilitat que puguin organitzar-se i convertir-se en un cicló. Les concentracions atmosfèriques de pols han estat inusualment elevades des de finals de juny i això està convertint la temporada actual com una de la de menys ciclons tropicals, tot i que encara no s’ha arribat al seu període màxim i que tot just comença aquesta segona quinzena d'agost. L’any passat la primera tempesta tropical va néixer el 31 de maig i el primer huracà es va formar el 3 de juliol. Segons els experts hi hagut més factors que han limitat aquest any la formació d'huracans, per exemple la posició de l’anticicló de l'Atlàntic i a més a més el fenomen d'"El Niño" en el Pacífic. "El Niño" pot repercutir encara més en un final de temporada anticipat i també propicia vents desfavorables per al sorgiment de ciclons. Malgrat tot, no es pot baixar la guàrdia perquè encara hi ha temps perquè es puguin formar huracans potents. Precisament, l’any 1930 només hi va haver un huracà fort i va ser de màxima categoria, 5 en l'escala Saffir-Simpson, que va provocar molta destrucció a la ciutat de Santo Domingo a la República Dominicana. Un dels començaments més tardans de la temporada es va registrar el 1914, llavors l'única tempesta tropical que hi va haver es va formar en un 15 de setembre.

A la següent imatge del satèl·lit del passat 25 de juny, podeu veure una ona tropical acompanyada de força pols del Sàhara abandonant la costa occidental d'Àfrica Earth Snapshot

---

Entrada feta pel: El Temps. Dilluns, 07 d'Agost del 2009
El cicló anomenat "Morakot" ha estat notícia. Les imatges que arriben i que a través dels telenotícies i el 3/24 podem veure, són esfereïdores. Acostumo a mesurar molt les paraules i el llenguatge meteorològic, si no sempre cauríem en alló de: "no s'ha vist mai", "pluja històrica", "nevada sense precedents" i un llarg reguitzell de qualificatius que alguns informatius i programes utilitzen sense fre ni justificació. Però aquest cop les imatges estan avalades per les dades. Esllavissades monumentals, afectacions brutals i encara podríem utilitzar més adjectius d'aquest categoria. El perquè és evident. Tenim la dada emesa per l'agència d'informació Reuters de pluges que han arribat a 2.500 litres per metre quadrat en 48 hores. Ara bé, les notícies d'agències són redactades per periodistes i el que hem fet és consultar què diu el Servei Meteorològic de Taiwan i les dades van en aquest sentit. L'observatori d'Alishan, situat a l'àrea de muntanya interior va acumular el dia 8 la quantitat de 1.161,5 litres per metre quadrat i el dia 9 la quantitat de 1.165,5 litres per metre quadrat. El total ha estat de 2.327 l/m2 o mm de precipitació. La xifra és brutal. A Xàbia, País Valencià, durant els mortals aiguats del 1957 va caure la quantitat en 24 hores de 870 l/m2 o mm, el que preferiu. Aquesta dada sembla que seria la més alta mai enregistrada en territori europeu. La situada en segon lloc és la enregistrada durant els també mortals i devastadors aiguats a les comarques de Girona i la Catalunya Nord. A la central elèctrica de la Llau es van recollir 840 l/m2. Hem volgut anar més enllà i la sorpresa ha estat majúscula. El rècord mundial de precipitació en 48 hores (comparable al de Taiwan en període de temps) es va donar a Aurère, Illa Reunió un punt de muntanya interior, on s'hi donen la majoria de records mundials de precipitació. En aquest observatori situat a 940 metres sobre el nivell del mar es va donar la quantitat de 2.467 l/m2. Per tant a una mica més de 100 l/m2 del rècord mundial anterior. El Morakot ha tingut una velocitat sostinguda màxima de 51 m/s, un valor considerable (184 km/h) sostinguts, però lluny dels ciclons més potents que han superat els 300 km/h en diverses ocasions.

Isoietes en el període indicat hora local de Taiwan.

Isoietes en el període indicat hora local de Taiwan.

Isoietes en el període indicat hora local de Taiwan.

Cal remarcar que l'escala arriba als 300 mm o l/m2 i, per tant, no reflecteixen els màxims molt més elevats del cor muntanyós de l'illa de Taiwan.

---

Entrada feta pel: El Temps. Dilluns, 07 d'Agost del 2009 Aquesta tarda hem tingut un aperitiu del que pot arribar a ser aquest cap de setmana. Avui a Cantonigós han arribat a superar els 100l/m2. Tal i com ja va passar el cap de setmana passat, sembla que aquest fenòmens els estigui agradant els dissabtes. Demà de nou les tempestes podran ser fortes a molt fortes, especialment als Pirineus. Però com ja sabeu són difícils de pronosticar i tot i que el risc de tempestes fortes fora dels Pirineus sigui inferior, haurem d’anar a l’aguait a tot Catalunya i sobretot a les zones més típiques inundables. Fixeu-vos com l’última sortida del model GFS, a 24h de pronòstic, indica acumulacions de pluja que arriben a superar els 100l/m2 en una àmplia zona.



Es moment de preparar les càmeres per enganxar totes les varietats de fenòmens meteorològics que comporten les tempestes, però sempre des de la barrera i estan molt a l’aguait. No cal dir que aquest cap de setmana no es gens recomanable anar a fer muntanya.

---

Entrada feta pel: El Temps. Dilluns, 07 d'Agost del 2009
Els models i pronòstics indicaven la possibilitat de tempesta forta, calamarsa i cops de vent forts. El Servei Meteorològic de Catalunya va emetre un avís, en aquest sentit, durant el divendres. Tot i això, mai sabràs prèviament quina tempesta acabarà sent, quina extensió tindrà i on es trobaran els màxims. El front arribava en territori mediterrani estival dissabte, el graó tèrmic era evident i l'estructura dinàmica prevista molt favorable. A les 16 hores una tempesta isolada tocava de refiló el baix Segrià, oest de la Ribera d'Ebre i també de les Garrigues. Ràpidament, una estructura en arc, plenament organitzada avançava des de l'Aragó, i arribava a la ciutat de Lleida uns minuts després de les 17 hores. El curs del Segre al Segrià i la Noguera van ser els punts amb més virulència. L'observatori de Lleida, a tocar de la ciutat, sortint per la carretera d'Osca va enregistrar 16 litres per metre quadrat i una ratxa de vent de 101 km/h!!! Poso exclamació, durant el temporal de vent del 24 de gener van tenir un cop de 108 km/h. Això sí, amb vents sostinguts força hores. La tempesta de dissabte va donar un cop de vent de 95 km/h a Balaguer i un cop de 82 km/h a Rambla d'Aragó de la ciutat de Lleida.

---

Entrada feta pel: El meu 3cat24.cat. Dilluns, 07 d'Agost del 2009 Aqui teniu aquesta fotografia que apareixen els raillos solar aquesta foto esta feta per Jordi Peña desde els comptes 3cat24.cat de TVC aquesta fotografia hasigut feta desde un terrat de la ciutat de Reus. La zona mes vermellosa és la producció de la calor o el foc del Sol.

---

Entrada feta pel: EL Temps. Dilluns, 07 d'Agost del 2009 


Imatge captada per Anthony Wesley el 19 de juliol de 2009 a 1554UTC Murrumbateman d'Austràlia

He estat slashdotted, i el meu servidor web triturat. Ara es va traslladar a aquest jupiter.samba.org per cartutx - mat gràcies, em va salvar un $ $, ets una llegenda.

Preliminars que mostren una imatge de marca en negre Jupiters polars Regió Sud (SPR), que és gairebé segur que el resultat d'un gran impacte - ja sigui un asteroide o un cometa - similar a la Llei impactes-Zapatero en 1994.

Nota als mitjans de comunicació imatges d'aquesta pàgina poden ser utilitzats per a ús exclusiu en la redacció de notícies i publicacions d'històries sempre es manté l'atribució correcta.

Data i hora de l'Informe

Fosca marca en primer lloc l'impacte aproximadament a les 1330UTC el 19 de juliol de 2009 a casa del meu observatori Murrumbateman les afores de Nova Gal les del Sud Austràlia.

Inspecció de les imatges anteriors mostren l'impacte sobre els planetes visibles a les extremitats 1401UTC.

Equipament i detalls de contacte

Informació de contacte: Anthony Wesley
Awesley@smartnetworks.com.au
Awesley@acquerra.com.au
Http: / / www.acquerra.com.au / astre
Foto de Anthony i el seu abast 14,5 polzades

Àmbit d'aplicació: Homebrew GEM newtonià muntat usant un 14/5 "mirall cònic Royce
(enllaç a les imatges fins que la eliminen Slashdot tsunami recessos)

Monte: Losmandy Titan
Òptica:
- 14,5 "f / 5 Royce cònic primària
- 1 / 30 d'ona secundària Antares Òptica
- 5x TeleVue powermate, que treballen en 7.7x

Càmera: El punt gris de Recerca Dragonfly2 mico càmera, ICX424al
Filtres: Astrodon Sèrie I-RGB
Captura de dades: 60 segons en cada filtre @ 47fps.
Programari de captura: Cilantro
Sistema Operatiu: Linux (Fedora 10 x86)

Programari de processament: Ninox per als cultius i presort
RegiStax per l'alineació i apilat
Astra deconvolució d'imatges per a alinear i RGB
The Gimp per a la neteja i subtítols.


Informe d'observació

Actualització (20 de juliol 1100UT) Glenn Orton del JPL ha imatges d'aquest lloc utilitzant el telescopi d'infrarojos de la NASA a Hawaii i confirma que és un lloc d'impacte i no d'un fenomen climàtic localitzats.

Jo vaig començar en aquest període de sessions d'imatges de Júpiter a aproximadament les 11 pm hora local (1300UTC). La predicció del temps no era prometedor, cel clar, però una forta sobrecàrrega de raig d'acord amb la Taula de Met. La temperatura també va ser inusualment alta per aquesta època de l'any (hivern), també un mal senyal.

L'àmbit d'aplicació en ús era el meu nou 14/5 "newtonià, en ús actualment per unes setmanes i fins ara tornen imatges d'excel lent.

Em va sorprendre agradablement a trobar imatges de les condicions raonables i pel que va decidir continuar la gravació de les dades potser fins a 1 a.m. hora local. Al voltant de la mitjanit (12:10 hores) al veure que s'havia deteriorat i estava preparat per deixar de fumar. De fet jo havia rondat el ratolí sobre el botó de sortida a la meva sol licitud de captura (de coriandre per a Linux) i després va canviar d'opinió i va decidir en comptes de prendre un descans de 30 minuts i després torni a veure si les condicions havien millorat. Va ser una cosa molt a prop.

Quan vaig tornar a l'abast en torn a 12:40 hores em vaig adonar d'un punt negre en rotació a la vista Jupiters regió polar sud van començar a arribar curiosos. La primera vegada que a prop de la part (i en males condicions) és només una vaga fosc, em thouht probable que sigui només una tempesta polar de foscor normal. No obstant això, com ho girat més a la vista, la millora de les condicions i de sobte em vaig adonar que no era just fosc, era de color negre en tots els canals, el que significa que va ser realment un punt negre.

La meva següent pensament va ser que havia de ser una fosca lluna (com Calixto) o una lluna d'ombra, però va ser en el lloc equivocat i la mida equivocat. També em compte que s'està movent massa lent per a ser una lluna o d'ombra. Pel que jo podia veure que no tenia rotació en sincronia amb una tanca blanca ovalada tempesta que estava molt familiaritzat amb - això només podia significar que la part de darrere estava en funció del núvol i no una projecció de l'ombra d'una lluna. Vaig començar a emocionar.

Va prendre altres 15 minuts per realment creure que jo estava veient una cosa nova - I'd imatge exacta que la regió només 2 dies abans i tornar a comprovar que la imatge no va mostrar cap signe d'anomalia punt negre.

Ara em va atrapar entre l'espasa i la paret - que volia mantenir la imatge, però també vaig ser conscient de la importància d'alertar a altres a aquest possible nou esdeveniment. Podria ser realment marca un impacte a Júpiter? No tenia idea real, i les probabilitats que això succeeixi són tan petites com per ser de riure, però jo estava realment lluitant per veure qualsevol altra possibilitat, atesa la ubicació de la marca. Si realment va ser un impacte marca llavors vaig haver de començar a dir a la gent, i ràpidament. Al final em imatges d'altres 30 minuts només per les condicions van anar millorant lentament i cadascun captura estava donant una imatge lleugerament millor que l'anterior.

Finalment vaig deixar d'imatges i es va anar fins a la casa per començar a enviar gent, amb aquesta imatge de dalt processats tan ràpid com sigui possible i brut només per tenir alguna cosa a mostrar.

Més imatges vindran al llarg de mi i moltes altres persones en els propers dies.

* NOTA * S'està donant prioritat a la transformació i càrrega d'imatges tan ràpid com sigui possible, per la qual cosa la qualitat de la imatge no és necessàriament tan bo com podria ser. Quan el temps ho permet, aquestes imatges seran substituïdes per les versions de major qualitat. Anthony



Aquesta és una molt primerenca que mostra la imatge de marca d'impacte (a dalt a la dreta, en l'extremitat). Aquesta imatge és només les dades del canal vermell.

És possible que aquesta és la primera imatge gravada de l'esdeveniment.

p.s. El GRS es veu massa bé, aquest era el meu objectiu real d'imatges per aquesta nit!

Una altra imatge molt primerenca de la taca fosca, només les dades del canal vermell. És només visible en l'extremitat de la part superior dreta. Per descomptat, no era visible per a mi en el moment jo estava gravant les dades, i després d'aquesta seqüència va ser capturat em va prendre 30 minuts a trencar amb l'abast ... Quan vaig tornar em vaig adonar el punt negre.

Tingueu en compte el moment en aquesta imatge va ser incorrectament etiquetats com 141134UTC, això s'ha corregit

De prop d'aquesta regió només en llum verda, de reprocessament de dades (155537UTC). 3 petites taques fosques es pot veure.

Actualització: Dues d'aquestes tres petites taques poden ser pre-existent petites tempestes. Gràcies a una comparació per parpellejar Brett Hughes.

Igual de prop que els anteriors (155537UTC), ara en color. 3 petites taques fosques es pot veure a més de la principal, possiblement més. Encara a la recerca d'una millor qualitat d'altres dades en brut d'imatges funciona al voltant d'aquest moment.

Actualització: Dues d'aquestes tres petites taques poden ser pre-existent petites tempestes. Gràcies a una comparació per parpellejar Brett Hughes.

 

---

Entrada feta pel: EL Temps. Dilluns, 07 d'Agost del 2009 
Fa temps va sortir publicat un llibre de Mario Picazo que es deia Los grillos son un termómetro. La veritat és que després d’uns quants anys sentint cantar grills i mesurant temperatures, aquella va ser la primera vegada que vaig sentir que els guirrics que fan els grills tenen a veure amb la temperatura de l’aire.

Per calcular-ho en graus Fahrenheit n’hi ha prou a comptar el nombre de guirrics que fa un grill en 15 segons i sumar-li 40. Després ho convertim en graus centígrads i ja tindrem la temperatura aproximada.

Però compte: Segons un estudi que van fer uns nens de 3r i 4t d’ESO d’un insitut gallec i que va rebre un premi d’investigació científica, els grills canten només a partir de 15 graus. El problema també sorgeix quan la temperatura supera els 36 graus. A partir d’aquesta temperatura disminueix la freqüència dels guirrics, de manera que fent el recompte obtindríem temperatures més baixes del compte, així que precaució...

Algunes vegades he provat de calcular-ho, però mai he aconseguit comptar amb claredat els guirrics del grill en 15 segons. A més a més, normalment al bosc hi ha molts grills, de manera que els cants se solapen entre ells i encara es fa més difícil comptar-los.
Per cert, aquesta conversió fins i tot es pot fer a través de la web de la NOAA:
http://www.srh.noaa.gov/elp/wxcalc/cricketconvert.shtml

---

Entrada feta pel: EL Temps. Dilluns, 07 d'Agost del 2009  Aquests dies el vent ha estat notícia, en d'altres coses, per reactivar de forma dramàtica l'incendi forestal de la Terra Alta. Però també el vent és notícia des d'un punt de vista positiu. Aquest dijous 23 de juliol "el Ministerio de Industria Turismo y Comercio", a través del "Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía", IDAE, va posar en disposició pública a la xarxa l' Atles Eòlic d’Espanya, una eina de lliure accés i navegable mitjançant un “Sistema d’Informació Geogràfica” que permet a l’usuari avaluar el potencial eòlic disponible a tot el territori i al litoral marítim.

Aquesta eina ha estat desenvolupada per l’empresa Meteosim Truewind amb seu a Barcelona. De fet, és l'empresa filial de Meteosim que presta serveis d'energia renovable.

Mitjançant la navegació per un “Sistema d’Informació Geogràfica” de lliure accés públic, mostra la velocitat mitjana anual i altres paràmetres d’interès -tant a l’alçada característica dels grans aerogeneradors dels parcs eòlics (60, 80 i 100 m) com a la de les màquines de potencia més petita (30 m)-, amb una resolució inèdita de 100 m de distància entre cada node generat al mapa. Alhora és una eina que permet conèixer de manera molt més precisa el recurs eòlic en zones amb molt poca informació, com pot ser el litoral marítim.

L'Atles Eòlic d’Espanya està disponible a: www.mityc.es, www.idae.es, i http://atlaseolico.idae.es

A continuació podeu veure 3 exemples, de la velocitat mitjana anual a 80 metres d'alçada a la zona del Cap de Creus, l'estret de Gibraltar i Canàries. Interessant eh! es pot veure la marca de la tramuntana (Cap de Creus), el vent de llevant (estret de Gibraltar) i l'alisi, el vent del nord-est (Canàries).







Bé, salut i fins aviat!

---

Entrada feta pel: EL Temps. Dilluns, 07 d'Agost del 2009 

Aquesta Fotografia ens la envian desde la india una parella que esta de viatje i que
li va passar aquesta fotografia a 3cat24.cat nosaltres la vam copiar que no surtia els
que eis volien (van que surtis al TEMPS unes dades las de la seva parella i no la van ficar) així que nosaltres li em fet més o menys com an volgut ells aquesta
imatge era del eclise que va ser el que més minuts va durar i com us he dit va ser a la
nosaltres li agraïm aquesta parella que alli pogut enviar al 3cat24.cat una fotografia
com aquesta, també combte un url que és de el seu web on expliquen la seva ruta
i expliquen més o menys com se ostan passant.
A continuació us posem el embed per si el voeu posar en el vostre web:

---

Entrada feta pel: EL Temps. Dilluns, 07 d'Agost del 2009 
Seguint el fil conductor de l’anterior post, la veritat es que ha estat espectacular la ponentada d’avui, les temperatures s’han disparat d’una manera imprevisible. Tot i que ja sabíem que el ponent avui faria de les seves i que probablement es superarien els llindars habituals, finalment les temperatures han arribat a valors excepcionals a molts indrets. El servei de meteorologia ja ha publicat el seu primer balanç que podeu consultar al seu web. Ja ahir de bon matí es va batre el primer rècord, en aquest cas de temperatura mínima a Viella amb 22’4 ºC, l’antic era de quatre graus menys i es va enregistrà fa 13 anys. També ahir a Saragossa es va batre l’antic rècord d’una temperatura màxima de Juliol de 42,6ºC , concretament el 17 de Juliol del 1978, amb un nou registra de 43,1ºC. Aquesta tarda a tocat novament a casa nostra i s’han batut més rècords a Aldover, Cassà de la Selva, Cabanes i Cabrils entre d’altres. El valor més alt ha arribat als 40’1ºC a la Bisbal d’Empordà, precisament el baix Empordà ha sigut una de les comarques on el vent s’ha rescalfat més. Tot i que no ha sigut rècord, no són gens menyspreables els 45ºC que avui han arribat a Murcia.

El mapa de les temperatures màximes d’avui segons les estacions de meteoclimatic és per arxivar.



Bé com ja sabeu avui la sensació al sortir al carrer era com si et planxessin literalment, la calor era sufocant i amb humitats molt baixes. Malauradament una situació totalment adversa per mantenir el risc baix d’incendi i per apagar els que hi ha actius.

---

Entrada feta pel: EL Temps. Diumenge, 06 d'Agost del 2009  A continuació us fiquem el video que els nostres companys van fer al l'estiu del 2009.

---

A l'Índia, Bangladesh, Bhutan, Birmània i a la Xina, ja està tot a punt per veure l'eclipsi més llarg del segle XXI, que observat des del punt òptim durarà 6 minuts i 39 segons. A tot arreu, però, la preocupació d'avui és que els núvols permetin l'observació de l'eclipsi que tindrà lloc entre les 3h i les 5h de la matinada en hora nostra. A la resvista "astronomía" d'aquest mes, sortia publicat aquest mapa amb el % de cobertura mitjana del cel a aquesta època de l'any. El monzó que a aquesta època presenta el seu moment àlgid a l'Índia fa que aquest no sigui el lloc idoni per fer l'observació. En canvi, a la Xina, amb un monzó menys intens, les probabilitats de veure l'eclipsi són majors. Els pronòstics de núvols i de pluges sembla que confirmen les estadístiques. Esperarem a rebre imatges de l'eclipsi de cara a demà.
 

---

Entrada feta pel: EL Temps. Diumenge, 06 d'Agost del 2009    Tenim anticicló i, per tant, toca parlar de temes més enllà de l'atmosfera. Navegant per internet hem trobat una notícia curiosa. Com de ben segur sabeu tots, Plutó va perdre la seva categoria de planeta del Sistema Solar l’any 2006 quan la Unió Astronòmica Internacional (UAI) va decidir, per les característiques que presentava, posar-lo dins el grup de planetes nans. Doncs bé, ara fa unes tres setmanes que el Senat d’Illinois ( EUA) va arribar a l’acord de tornar Plutó a la categoria de planeta, amb el detall que aquest fet serà vigent “mentre Plutó creuï el cel nocturn d’Illinois”, i a més a més declarà el 13 de març Dia de Plutó en honor al dia del seu descobriment, l’any 1930. Sembla que en aquesta decisió hi pot haver una motivació patriòtica, ja que el doctor Clyde Tombaugh, descobridor del “petit” planeta, va néixer en una granja situada a Streator, localitat que es troba precisament a l’estat d’Illinois. La sonda New Horizons arribarà a Plutó l’any 2015 i permetrà conèixer molta més informació d’aquest cos, i potser resoldrà molts dubtes... Creieu que es pot posar el patriotisme per davant d’estudis científics? Podem considerar una cosmologia diferent segons el lloc de la Terra on ens trobem? 01/01/2009 // Bon any nou!! Escrit per: La secció 62 Comentaris delicious digg technorati yahoo meneame (Què és això?) Aquest és el vídeo amb el petit recull de fotografies que vam passar ahir a la méteo del vespre. La música és de Floyd Dixon ("Blue skies") i la cançó està inclosa en un disc de versions de Tom Waits que es diu "Lovers". Com diem sempre, és gràcies a la col·laboració de tots i totes els que ens passeu dades, fotografies, informació, i sobretot empenta i il·lusió, que podem fer de la méteo de TV3 un programa que segueixen la majoria dels catalans.

---